L’entrevistada d’avui és Isabel Sánchez Jiménez, professora actualment jubilada. Una dona que va néixer el 1958. Amb 65 anys, la Isabel cuida els seus nets i transfereix els seus coneixements i explica les seves experiències amb els més joves, com la seva neta Marla o els seus fills Juanjo Robles i Noemí Robles.
Quins problemes se’t van presentar quan vas decidir estudiar una carrera?
Quan jo vaig acabar COU, estem parlant de l’any 1975, tenia un nòvio. Ara es considera una relació tòxica, però abans no es es parlava d’això. Aquest nòvio, quan vaig decidir anar-me’n a estudiar a la universitat, em va dir que no, que de cap manera, que d’això res. Em va dir que parlaria amb el meu pare per dir-li que de cap manera em deixés marxar a estudiar. Aquest va ser el problema que vaig tenir.
Com et vas sentir quan vas veure que probablement no podries començar el teu somni?
Pensa tu com em podria sentir, fatal, malament i molt engoixada. En aquell moment jo era una nena bastant submisa. En aquella època era més o menys així i mai de la vida havia contestat ni als meus pares ni molt menys al meu nòvio. Llavors ho vaig fer d’una manera sibil·lina, perquè ell en aquell moment se n’havia d’anar a fer la mili i jo abans de que marxès li vaig dir que no es preocupés, que no hi aniria i que tenia raó. Jo en aquell moment no em podia enfrontar a ell. Ell va marxar i jo vaig aprofitar, vaig anar a la ciutat i vaig fer la matrícula per començar a estudiar. Un cop vaig començar, li vaig escriure una carta dient-li que no volia saber res més d’ell, que no l’estimava i que fins aquí.
Què va ser el que et va fer deixa-lo i començar els teus somnis com a estudiant?
Va ser això. Mira que jo l’estimava, però pensaba: com será la meva vida si em quedo aquí? En un poble petit, la meva mare tenia una perruqueria, jo em veia ja a la perruqueria i tota la vida de dona de casa i no. No era el meu somni. Jo volia anar me a estudiar a l’universitat, estar a fora, a una ciutat més gran i ho vaig aconseguir.
Quines carreres vas estudiar o perquè les vas escollir?
Primerament vaig fer Filologia Francesa. Quan vaig acabar, vaig començar a treballar a Santa Coloma de Gramenet i quan vaig venir aquí a Viladecans a viure em vaig matricular a la universitat de Barcelona. Vaig fer Pedagogia Terapèutica i més endavant, quan vaig treballar amb els nens petits, vaig fer Educació Infantil. I després vaig estudiar també tècnica de riscos laborals.
Aleshores, quantes carreres tens?
Quatre, en vaig fer quatre.
Com va ser la teva experiència a la universitat?
La meva experiència a la universitat va ser meravellosa. Els millors anys de la meva vida. Vaig estudiar molt, però també m’ho vaig passar genial. Mai oblidaré aquesta experiència, preciosa, molt bonica.
Com va ser la teva experiència com a professora?
Com a professora, vaig fer molts canvis. Primerament vaig començar a donar classes de francès a nens grans de primer, de segon i de tercer. Hi vaig estar una temporada gran i després quan ja vaig venir aquí a Viladecans vaig canviar a cinquè i quart d’educació primària. I més tard va ser quan vaig decidir fer educació infantil i vaig començar a treballar amb nens petits. De totes tres experiències, la millor per mi ha estat la dels anys que he estat treballant amb els nens d’infantil.
PODEU VEURE EL VÍDEO DE L’ENTREVISTA EN AQUEST ENLLAÇ.
