“El noi del pijama de ratlles” narra com en Bruno, fill d’un comandant nazi, coneix en Shmuel, un nen que viu en un camp de concentració. Malgrat les diferències, entre ells neix una amistat pura, basada en la curiositat i l’empatia. Aquesta relació demostra que els infants no entenen de prejudicis.
La pel·lícula destaca per mostrar l’holocaust des de la perspectiva d’un nen. En Bruno no comprèn del tot què succeeix al seu voltant, cosa que dona a la història un to innocent però impactant.
Els actors principals, especialment Asa Butterfield (Bruno) i Jack Scanlon (Shmuel), fan una interpretació commovedora. A través dels seus personatges transmeten la tendresa d’una amistat que supera les barreres. Els actors adults mostren la crueltat i les tensions de l’època.
La pel·lícula no només explica una tragèdia històrica, sinó que també ens recorda la importància de valors com l’empatia i el respecte. Ens ensenya que l’odi pot tenir conseqüències desastroses.
En la nostra opinió, el final és trist però ple de significat, perquè en ensenya el valor que pot tindre una amistat tan pura. Ens mostra com la guerra i els prejudicis destrueixen el més valuós, inclosa la innocència dels infants. Aquest desenllaç convida l’espectador a reflexionar sobre el que va succeir durant l’holocaust alemany.
