En l’exposició de Pep Alaball les obres que es mostren són diferents entre si, però la gran majoria són realístiques, és a dir fa pintures basant-se en cosa reals. N’hi ha pintures de paisatges, persones que representen fets històrics; com per exemple un nen representat l’alegria de poder córrer després que hagi finalitzat la gerra de Vietnam sobre els anys seixanta. Així mateix, també hi ha pintures d’art abstracte.
Aquestes obres, la majoria representant passió, alegria, curiositat i sorpresa. En la nostra opinió aquestes obres representen com un ordre en el quadre, no pas això, també darrere d’aquestes obres agradables n’hi ha unes històries molt interessants que hem après com la d’una pintura d’un paisatge, treta sobre diferents paisatges i com pot mesclar diferents idees de cada muntanya i la bona il·luminació que té el quadre reflectant un bon dia a la muntanya.
Seguidament, per la nostra part, els quadres que menys ens han agradat són el quadres abstractes, ja que ens han semblat més difícil de captar la idea de l’obra, perquè pensem que aquelles obres són més per a la gent experta en les pintures. En general, aquestes obres ens han transmès la sensació de curiositat, perquè ens vam preguntar en què s’ha inspirat el Pep per fer aquestes pintures i fàcilment t’ho expliquen ahí mateix.
En conclusió, ens ha semblat molt interessant i agradable poder veure aquelles obres i, per altra banda, recomanem molt anar-hi a donar un cop d’ull i més a les persones que les agraden a l’art, perquè ho gaudiran molt i els agradarà molt tant com a nosaltres.
