El nostre entrevistat, Miquel de los Cobos, és professor de física química i ha vingut nou aquest curs a l’INS Miramar per fer la física química de 3r d’ESO.
Com has trobat aquests primers mesos a l’Institut Miramar?
A veure, no m’ha anat malament. Han estat força intensos al principi perquè hi havia moltes coses noves, havia de preparar moltes assignatures diferents, però la veritat és que m’he trobat en un bon ambient. En general, m’he trobat de gust i més o menys estic content amb com han anat aquests primers mesos.
És el teu primer any exercint com a professor?
No, ja fa uns anys que soc professor, ara fa uns tres anys, a diferents instituts.
Quants anys portes estudiant fins arribar a ser professor?
Doncs estudiant, és clar. Jo he fet diverses coses abans de ser profe. Fins a arribar a la universitat, que vaig acabar el primer màster el 2017. I vaig començar a la universitat el 2011, i després vaig començar a fer un doctorat, que no ho vaig acabar, i llavors vaig començar a ser professor.
Quins altres estudis vas fer a part de ser professor? Què vas fer abans d’això?
Doncs vaig fer la carrera de química a la UB, després un màster de química analítica on feia anàlisis de compostos diferenets o després un altre màster, també de química anañítica, però no vaig acabar el doctorat.
Per què vas decidir dedicar-te a ser professor?
Doncs va ser una mica casualitat, la veritat, perquè quan vaig deixar el doctorat no sabia què fer i com que el meu pare havia estat profe també, em va dir, doncs prova-ho a veure que tal, i em va agradar bastant.
D’on ets? T’ha costat moure’t fins aquí?
Doncs originalment soc de Sant Climent, no m’ha costat fins aquí
És difícil la relació de professor a alumne?
Doncs, en general, sol estar bé, sol ser fluida, sol ser normal, però sempre hi ha conflictes que sempre hem de treballar entre tots perquè surti tan bé com sigui possible.
Què creus que és allò que ha de tenir una persona per ser un bon professor?
Moltíssima paciència, tenir molt clars els límits, per ser just i també una mica de memòria i ser flexible a l’hora d’explicar de maneres diferents. Comprendre que no tothom aprèn igual i fer tot el possible per a tothom.
Des d’aquest enllaç es pot veure l’Entrevista a Miquel de los Cobos.
Què creus que és el més difícil de ser professor?
El més difícil? Doncs en el meu cas jo diria que el més difícil és ser coherent tota l’estona, no? Sempre et trobes en situacions en les quals has de ser flexible, fer de més i de menys i, doncs, també… Hi ha vegades que acabes sent injust i no saps com fer-ho per tal de ser el més just possible. I és això, impartir límits.
