L’exposició explica què va passar quan es va acabar la Guerra Civil el 1939 i va començar la dictadura de Franco. A Viladecans, com a la resta d’Espanya, la gent ja no podia votar ni opinar lliurement. L’alcalde no el triava el poble sinó que el posava el règim. Tampoc es podia parlar català amb normalitat en públic, i moltes persones van tenir problemes només per pensar diferent.
Durant la visita, es poden veure fotos antigues del poble, documents reals, cartes, carnets i objectes d’aquella època. El que més em va impactar és que explicaven històries de persones d’aquí, de Viladecans, que van ser castigades, vigilades o obligades a marxar: no era una història llunyana, passava als mateixos carrers on vivim ara.
També explica com era de difícil la vida: hi havia pobresa, cartilles de racionament per aconseguir menjar i molta por. La gent no podia protestar perquè podia acabar a la presó. Tot i això, als anys 60 i 70 van començar a aparèixer moviments de veïns i treballadors que volien més drets i llibertats.
Aquesta exposició es podrà visitar fins l’1 d’abril de 2026 i us la recomano perquè és important conservar la memòria històrica.
