En una indústria sovint criticada per la seva manufactura rígida, Stray Kids ha aconseguit construir un imperi basat en l’autenticitat i el control creatiu. El seu recent pas per la gran pantalla no és només un regal per al fandom, sinó un manifest visual del que significa ser ‘Stray’: trencar motlles, liderar la producció i transformar el soroll en una simfonia d’èxit global. Aquesta pel·lícula ens convida a mirar darrere de la cortina de ferro del K-pop per descobrir vuit artistes que, més que ídols, funcionen com una unitat creativa indestructible.
La pelicula articula un relat no lineal que entrellaça les actuacions en directe més explosives amb el dia a dia de la gira. L’estructura es divideix en blocs temàtics on, a més de la música, s’explora la preparació física i mental dels vuit membres. El fil conductor és la transició des dels assajos íntims fins a la culminació de l’espectacle davant de milers de persones.El film destaca per una factura visual d’alt nivell, utilitzant drons i càmeres dinàmiques que posen l’espectador al centre de la coreografia. La mescla de so està optimitzada per a sales de cinema, aconseguint una immersió total que fa justícia a la potència dels beats de 3RACHA. A més, ofereix un accés inèdit al rerafons del grup, humanitzant els artistes a través de les seves reflexions personals.L’estructura resulta excessivament conservadora, ja que repeteix la fórmula clàssica de “concert-entrevista-backstage” sense cap risc narratiu. L’edició, tot i ser enèrgica, sovint fragmenta massa els balls, impedint que l’espectador gaudeixi de la tècnica completa dels membres en plans llargs. Finalment, el contingut està tan filtrat que es perd l’espontaneïtat, oferint una versió perfecta però a vegades massa manufacturada de la realitat.
En conclusió, en meva opinió va estar bé la peli i molt guay, ho vaig passar bé, a més era divertit amb la gent que cridava i deien coses molt divertides, ho recomano anar hi amb una amiga perque ho passeu molt bé.
