En Joan Lisbona Adell és un professor d’anglès que ha passat per moltes etapes a la seva vida i que recentment ha vingut a l’Institut Miramar a ensenyar tot el que sap. Ell ve d’Hospitalet de Llobregat cada dia només per fer-nos classes d’anglès i s’esforça molt pels alumnes del Miramar. L’hem entrevistat ja que ens ha semblat interessant descobrir que ha fet al llarg de la seva vida com a professor i si li ha agradat el canvi de centre educatiu.
Quin ha estat el teu recorregut acadèmic?
Jo he passat per dues carreres diferents, una de filosofia i una l’altra de filologia, i estic especialitzat en la traducció de textos antics. Vaig fer un màster de recepció de pensament i de recepció contemporània o pensament grecollatí. També vaig fer un màster en humanitats.
I tot això on ho vas fer?
Les dues carreres les vaig estudiar a la UB (Universitat de Barcelona), un dels màsters també el vaig fer allà, però l’altre el vaig fer en la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), tot això mentre treballava a la pública.
Quin va ser el teu primer centre on vas ser professor?
L’any 2009 i 2010 vaig treballar a acadèmies d’idiomes; també vaig estar un temps treballant a l’escola com a professor de llengües i humanitats o història.
Què t’ha suposat canviar a l’Institut Miramar i quines dificultats has tingut?
La veritat és que tot és positiu. Aquest mes em va agradar estar aquí i és el que m’agrada: m’agrada estar a un institut gran amb alumnes que representin la societat perquè a les escoles petites, no és que estigui avorrit, però no m’il·lusiona. L’avantatge de les escoles petites és que és molt més fàcil conèixer a tothom. En canvi, és molt guai estar en una escola gran com l’Institut Miramar.
Aquest canvi ha sigut triat o sobrevingut?
Com que ja estava estudiant una altra carrera no m’anava bé fer oposicions. Llavors ha sigut un canvi sobrevingut perquè encara no puc fer sol·licituds a centres educatius.
Quines avantatges creus que té l’Institut Miramar i quins inconvenients?
Un avantatge és que és molt gran i s’aprèn tot molt ràpid, i hi ha molta varietat social. Un altre avantatge és la manera com està organitzat aquest institut, tan gran com és, perquè té unes regles eficaces i una implantació de la normativa efectiva.
T’ha costat relacionar-te amb algun professor o alumne?
Realment no, o sigui jo no soc una persona partidària que tot ha de ser de color de roses. Crec que hem d’acceptar un nivell de confrontació i decidir en quina direcció vols anar per saber fins a on poden arribar els alumnes. Això ho has de fer quan arribes, has de indicar un llistó i veure què passa si el marques i això sempre implicarà algun conflicte, però un conflicte que has de saber gestionar i pel qual has d’estar preparat, Si saps el que estàs fent, el conflicte és transitori.
Quin consell ens donaries si haguéssim d’experimentar un canvi semblant?
Us donaria el mateix consell que em donaria a mi mateix i que us ho dic a tothom: si tu ets una persona que té tendència a treballar molt i fins i tot hi ha coses que les vols fer més bé, no les facis tan bé, fes-les més fàcils i simples; t’ho agrairàs i tothom també ho farà i no has de ser impacient, has de tenir paciència.
Quines emocions has experimentat durant aquest canvi?
Sobretot he experimentat molt d’interès i il·lusió de saber que podrien aprendre els alumnes d’aquest centre.
Aquest és l’enllaç a l’entrevista.
