Per conèixer la història de Sant Joan, hem de retrocedir en el temps més d’un parell de mil·lers d’anys.
Abans del cristianisme, molts pobles europeus celebraben el solstici d’estiu, el moment en el qual el dia és el més llarg i la nit és la més curta de l’any. Per a els agricultors, el sol era font de vida. Per això encendre una foguera era i és una activitat tradicional, perquè reforçava la llum que donava el sol.
Quan el cristianisme es va expandir per tota Europa, l’ Esglèsia va anant integrant festes paganes dins del calendari religiós per falicitar-ne la conversió. La celebració va coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, que va nèixer 6 messos abans que Jesús. Per això la festa és el 24 de juny i es diu així.
La festa comença a la tarda, el moment de la preparació per la mitjanit. La gent va a les pastisseries per comprar la coca, com la de fruita confitada, que és la més clàssica, i també van cap a la botiga de petards, per comprar i començar a llençar “traques”, i altres. També comença a sonar algún foc artificial i alguna que altra foguera ja estarà llesta al carrer o a la platja, preparada per ser encesa.
A mitjanit, un cop sopats, la coca es comença a prendre amb una copa de cava. Ja es comencen a escoltar molts petards i focs artificials. Quan surts al balcó pots veure focs artificials al cel de qualsevol color, veïns també abocats mirant el cel, alguns llençant alguns petards i alguns llocs amb una foguera activa, amb una rotona de gent, ballant i celebrant.
Sant Joan simbolitza que la llum venç l’oscuritat, el foc representa purificació i nous començaments. Saltar a la foguera significa deixar al darrere el negatiu i atreure la bona sort.
Aquesta festa també es coneix com “la nit més màgica de l’any” o “la nit més escandalosa de l’any”. És un dels moments de l’any en els que pots reunir-te amb la família, amics i crear records increïbles. És una festa màgica, de debo; no pels petards i focs artificials, sinó perquè pots gaudir d’un temps amb la família i amics.
