En aquesta entrevista, Blai Pérez, professor de biologia, geologia, física i química ens explica com va descobrir que volia ser professor, les seves motivacions per ensenyar ciències i què fa perquè les seves classes siguin més divertides i interessants. A més, ens explica com ha estat treballar en diferents escoles i com ha hagut d’adaptar-se a les condicions de cadascuna.
Quan vas descobrir que volies ser professor de física i química i per què?
Clar, jo sempre he volgut ser profe, m’agrada molt explicar, ma mare era mestra de primària. Llavors vaig decidir estudiar una carrera de ciències, que sabia que després d’un màster de professor, em permetria ser profe de ciències. Jo realment soc de biologia i geologia, el que passa és que per l’especialitat que tinc puc fer altres matèries. Tinc mitja jornada de biologia i geologia i mitja jornada de física i química. Realment, física i química no em fa il·lusió, però m’ha tocat fer-ho i és una assignatura que m’agrada: prefereixo física i química a fer tecnologia o matemàtiques, que estan molt més lluny del que jo sé.
Per què vas decidir canviar-te de centre i venir al Miramar?
Bé, realment no ho he decidit jo. Vaig fer adjudicacions d’estiu, és a dir, vaig fer una llista de centres que m’interessaven i em va tocar aquest, que era el meu número quinze. M’interessava fer Barcelona o Baix Llobregat perquè jo visc a Barcelona, per la Zona de l’Eixample Esquerra. Llavors a nivell de Rodalies i autobusos està ben connectat i res, m’agrada sobretot aquesta zona del Baix Llobregat.
A quins centres has estat abans i quines diferències notes entre aquests i els altres?
Mira, vaig estar a un centre, es diu Institut Sants que està al costat de Ciutat de Sants. Abans es deia Institut Emperador Carles i era un centre que estava bé, l’alumnat era bo, no hi havia cap problema, però sí que és cert que era un centre dels anys cinquanta, les aules eren molt més petites, no hi havia endolls, llavors dificultava molt treballar amb el sistema digital, i els alumnes estaven que no cabien en una aula. Les aules eren més petites que les que tenim aquí, llavors, clar, tots seien per fileres perquè no hi cabien. A banda d’això, l’alumnat estava bé, i el professorat i la disciplina era diferent, aquí tenim una disciplina més estricta que en aquell centre, també perquè l’alumnat és més disruptiu en aquest centre que en altres llocs, però bé, era un bon centre.
Com van ser els teus primers dies aquí i quins problemes vas tenir?
Els primers dies vaig tenir bastants problemes perquè m’havia de fer el correu de la XTEC, m’havia de fer moltes coses de burocràcia i no funcionava cap, el servei estava col·lapsat, vaig haver de trucar moltes vegades al SAU, que és un servei d’atenció a l’usuari, i res, la veritat és que amb l’ajuda de la Begoña, que va estar molt amb mi ajudant-me amb el tema de les contrasenyes, vaig poder solucionar-ho. Però vaig tenir molts problemes burocràtics, sobretot, i d’entendre una mica com funciona perquè és un centre que té molta normativa a nivell de guàrdies, el tema dels lavabos que van amb clau, el tema de l’ iEduca, tot això va ser el que més em va costar, però la resta bé, la veritat.
Tens alguna tècnica per fer les teves classes més dinàmiques?
Sí, primer de tot, el fet que tant en física i química com en biologia i geologia tenim laboratori, això també trenca una mica la dinàmica de classe teòrica clàssica, però si intento fer treballs cooperatius, en primer per exemple, l’últim que hem fet ha estat una infografia a mà, un pòster gran que tenim penjat a l’aula per materialitzar coneixements i intento fer això, treballs cooperatius, que no sempre hagi de ser jo el sermó, sinó que ells i elles han d’estudiar a casa, i intento que hi hagi molta varietat, sobretot en les formes d’avaluar. Al laboratori fem moltes coses diverses i a l’aula fem el que podem amb l’espai que tenim.
Què valores més en el comportament d’un alumne a l’aula?
Comportament, clar. Per a mi la gràcia d’un bon comportament és que jo sempre dic que quan avaluo el comportament, el que compta no és només portar-se bé i estar en una postura correcta, amb els llibres, amb la llibreta, amb tot el que calgui i seguint la classe, això per a mi és la base, el cinc o el sis. Per a mi es tracta de ser proactiu a l’aula, el fet que si jo faig una pregunta, que la resta de persones m’estiguin escoltant i que, per tant, em puguin contestar, no que jo faci una pregunta i hi hagi un silenci sepulcral a l’aula Es tracta que hi hagi una interacció més intensa i sobretot també entre vosaltres, valoro molt que us expliqueu les coses entre vosaltres. Això és positiu perquè és la base de l’educació, quan tens un examen, si tu li expliques a ell i viceversa, és millor que si jo us ho explico perquè teniu el mateix codi. Llavors intento fomentar el treball entre iguals en aquest sentit.
