Susana Campoy, una prometedora actriu de l’escena dels curtmetratges, s’ha convertit en una figura destacada del cinema independent. Amb una trajectòria plena de projectes que combinen emoció i reflexió, Campoy destaca per la seva capacitat d’endinsar-se en personatges complexos i donar-los vida amb autenticitat. En aquesta entrevista, parlem amb ella sobre els seus inicis, els reptes de l’actuació en format curt i els seus projectes futurs.
Com et vas interessar pel món de la interpretació en curtmetratges?
Bé, des de ben petita a mi m’agradava actuar, al col·legi imitava professors, fent obres de teatres i sempre des de petita m’he interessat molt i m’ha encantat el món de la interpretació.
Quin va ser el primer projecte com a actriu?
El primer projecte important he estat actuant a obres de teatre i curtmetratges, però, el primer projecte important va ser amb la meva amiga Rosa que vam fundar una empresa que es diu “Coser sin hilo producciones“, i vam fer el nostre projecte important, que és un curtmetratge de ” Ay el Chacho sí que sabe“.
Com gestiones els nervis abans d’un curtmetratge?
Bé, a l’hora d’interpretar, és diferent de l’hora d’interpretar una obra de teatre que un curtmetratge o cinema. Té avantatges i desavantatges, en qüestió dels nervis. En el cas d’una obra de teatre tens el públic endavant i no pots fallar, el cinema tens més oportunitats de fallar, perquè si falles una escena, la repeteixen, encara que has de gestionar que hi ha un equip molt gran tècnic que està esperant que tu ho facis bé i cada minut que passa costa diners. Has de procurar no fallar, però, els nervis personalment m’afecten més al teatre, perquè en el cinema tens l’oportunitat de fallar.
Com tries el paper que fas?
No puc triar papers, si no m’adapto amb el que em donen.
Improvises molt?
Sí, però, més aviat m’estudio el paper i l’interioritzo. La millor cosa d’una actriu o actor és poder-se adaptar a qualsevol paper no solament un còmic, comèdia o drama, sinó que pugui transformar-se en qualsevol persona.
Creus que els curtmetratges tenen prou reconeixement?
Doncs no, perquè molts directors, actors i actrius ens quedem fora del sistema perquè està tot molt dominat per la gent del cinema, de tota la vida, dels quatre o cinc que dominen tot el sistema. Llavors el món dels curtmetratges el que té de bo és una oportunitat per poder entrar nous directors, nous actors, nous tècnics, etc. Perquè tot és molt car, però, tots amb una bona càmera poden aprofitar i ficar-se a aquest món. Us animo als estudiants a fer una prova i si us agrada jo us ajudo i intentem fer un curtmetratge junts! Jo n’he fet molts a altres instituts o podem provar perquè és maca l’experiència. Jo crec que us agradaria molt.
Tu creus que Espanya hauria de canviar les regles perquè es puguin guanyar la vida els personatges del cinema?
És clar que sí, però això és com dir a tots els polítics i tots els de dalt que surtin perquè pugui ficar-se gent nova. És una utopia, o sigui que és impossible.
Quin ha estat el repte més gran al qual t’has enfrontat durant un curtmetratge?
Doncs, va ser amb la meva amiga Rosa en el primer projecte. Perquè va ser un projecte en què jo i ella fèiem de productores i distribuïdores, jo de directora i ella d’actriu. Era un equip de cinquanta persones i, per exemple, va fallar el camió que vam llogar. Me’n recordo que a les sis del matí va fallar, havíem de portar material, jo vaig agafar un camió que tenia la meva família i no sabia ni conduir i vaig haver d’agafar i anar a un magatzem, carregar tot, maquillar-me, posar-me la roba, havia de pagar amb el mòbil i havia de fer tot. Després d’això dius, estic preparada per qualsevol cosa.
Has pujat des de petita amb la teva amiga Rosa?
Sí, doncs, quan teníem catorze anys com ella li agradava molt la direcció i jo l’actuació, vam dir abans de morir-nos hem de fer una pel·lícula juntes, i ja portem dos curtmetratges.
Creus que vosaltres heu aconseguit aquest repte que vau fer?
Sí, i ara el nostre repte és fer un llargmetratge, la pel·lícula de ” Ay el Chacho sí que sabe“. Hem fet el curt, però ja estem escrivint el guió del llarg. I clarament un llarg costa més diners que un curt, però, ho farem. Us animo a seguir els vostres somnis!
PODEU VEURE L’ENTREVISTA EN VÍDEO EN AQUEST ENLLAÇ.
