Pili García Muñoz parla en l’entrevista sobre l’assosiació ISTEA, els nens i nenes amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) i com ISTEA els dona suport i eines a les families del Baix Llobregat per ajudar-les.
Quan i com va sorgir ISTEA?
ISTA va néixer l’any 2012 per un grup de pares i mares amb nens diagnosticats amb autisme.
I per què és tan important per a les famílies de Viladecans?
Les famílies que tenen un nen diagnosticat amb autisme sovint tenen moltes incògnites, molta por i incertesa a l’hora de saber què fer en el dia a dia. Penseu que és un diagnòstic molt important, que marca profundament la vida d’aquest nen o nena en concret. És fonamental que aquesta família se senti recolzada i acompanyada, ja que així podem proporcionar eines i pautes per tractar el seu fill en situacions de crisi, d’ansietat o de neguit. Nosaltres els donem el suport necessari, la qual cosa els ajuda molt en el seu dia a dia.
Com creus que ISTEA ha ajudat les famílies de Viladecans i el Baix Llobregat?
Actualment, ISTEA compta amb 187 famílies de Castelldefels, Viladecans, Sant Boi… Amb tot el que hem acompanyat les famílies, els hem donat seguretat per tractar els seus fills.
Què va ser el que et va decidir a entrar a ISTEA?
El 2014, vaig rebre el diagnòstic del meu fill i em vaig trobar en una situació de no saber què fer. Vaig conèixer ISTEA i vaig començar a involucrar-me de manera voluntària, fins ara, deu anys després, quan la meva tasca, feina, professió… tot es va convertir en una dedicació a l’associació.
Com vas arribar a ser la directora d’ISTEA?
Vaig començar com a secretària el 2014, i el 2018 em vaig convertir en presidenta, encarregant-me de tot. Al final, la dedicació que tenia ocupava molta estona de la meva vida, i no podia treballar en una altra cosa. Així que, amb la junta (formada per pares i mares amb nens amb autisme), vam decidir que sortís de la presidència per passar a ser la directora. D’aquesta manera, si tenia un sou, podria dedicar més temps a buscar recursos, fer acompanyament a les famílies, organitzar projectes i esdeveniments. Vaig passar a ser directora el 2021.
Quines funcions té el càrrec de directora?
Com a directora, faig pràcticament de tot: atenc les famílies noves, les acompanyo, busco professionals perquè les famílies tinguin el suport necessari, no només meu, també en altres àmbits. Organitzo la formació dels nous socis, gestiono les teràpies (equins, musicoteràpia, teràpia aquàtica…), busco recursos per finançar-les, em reuneixo amb empreses, entitats públiques i ajuntaments per donar visibilitat al projecte, perquè el finançament vingui no només de les famílies, sinó també de la part pública i privada.
Quina diferència hi ha entre el càrrec de directora i el de presidenta?
Tot i que el president és la figura més important, no rep sou, és un càrrec voluntari. En canvi, la directora sí que té sou.
La directora pren totes les decisions o es decideix tot conjuntament amb la presidenta?
Totes les decisions es prenen per la junta, formada per sis persones. És cert que la presidenta, en cas d’empat, té dret a vot de qualitat, però la junta decideix de manera col·lectiva.
Quins projectes porta a terme ISTEA durant l’any per finançar les teràpies i ajudes per a les famílies i nens de ISTEA?
Tenim acompanyament psicològic, grups de pares, grups de suport, tallers, formacions, i també estem fent xerrades amb els Mossos d’Esquadra per oferir pautes i eines per saber com actuar en cas d’emergència. A més, oferim teràpies amb cavalls, teràpia aquàtica, teràpia amb gossos, teatre musical, musicoteràpia i grups d’habilitats socials.
Quin d’aquests projectes creus que és el més important?
Tots són importants. Cada nen necessita un tipus de projecte i acompanyament, però la teràpia amb cavalls és la més sol·licitada, ja que està demostrat que és molt beneficiosa.
En quins projectes futurs esteu treballant per ajudar els nens amb TEA?
Volem organitzar sortides, més activitats extraescolars, més casals inclusius, per tal d’oferir més opcions, visibilitat i activitats perquè les famílies puguin triar el que més els agrada als nens. Així, poden tenir un ventall de possibilitats i no es tanquen a fer sempre les mateixes activitats.
Què és el que et fa més il·lusió de col·laborar o treballar per una associació com ISTEA?
Poder acompanyar les famílies i que se sentin bé. Pensa que fa dotze anys que vaig rebre el diagnòstic del meu fill i no sabia què fer. M’hauria agradat tenir una associació com ISTEA per poder tirar endavant. Jo faig el que m’hauria agradat que haguessin fet amb mi fa dotze anys.
Quines coses creus que poden millorar a l’associació per aconseguir els teus objectius?
Com més visibilitat donem a l’entitat, més reconeixement tindrem, i més gent coneixerà què és el trastorn i què significa tenir un nen amb autisme. Això pot ajudar molt a millorar el dia a dia d’aquests nens i les seves famílies.
PODEU VEURE L’ENTREVISTA EN VÍDEO EN AQUEST ENLLAÇ.
