Mario Rodríguez López es va traslladar aquest any de Madrid a Barcelona per motius familiars. Es va adaptar ràpidament gràcies al bon tracte de companys i professors, encara que li va costar mantenir el contacte amb els seus antics amics. A poc a poc ha fet nous amics i s’acostuma mica a mica al català. Destaca com a diferències l’idioma i l’ambient de la ciutat.
Per què has vingut de Madrid a Barcelona enguany? Amb qui?
Vaig venir aquí per motius familiars, amb la meva família.
Com va ser el teu primer dia a l’institut?
Molt acollidor. Em sento benvingut, molt bona gent, m’han caigut tots bé.
Què és el que més t’ha costat d’adaptar-te a Barcelona?
Intentar continuar parlant amb les meves antigues amistats.
Resulta difícil entendre el català?
Una mica, però s’assembla una mica a l’espanyol, però fins i tot així, costa.
Has fet ja nous amics?
Sí.
I com t’han tractat?
Al principi em tractaven com un “rarito”, però després, millor.
Quina diferència notes entre Madrid i Barcelona?
Que aquí parlen català i hi ha un ambient diferent.
Què és el que més t’agrada de viure a Barcelona?
Hi ha moltes coses que m’agraden de Barcelona.
Per exemple?
Hi ha molts camps de futbol, a mi m’agrada molt el futbol, i hi ha platja.
Si haguessis de donar-li un consell a una persona que ve d’una altra part d’Espanya o de l’estranger enguany, què li diries?
Que la gent vingui amb la ment oberta a Catalunya, que Catalunya és molt distinta i plena de cultures diferents.
