Judith Gesche és una noia de divuit anys, vinguda de Dresden, Alemanya. Fa set anys que estudia espanyol. Com a part del Goethe Institut (un projecte per promoure la llengua alamana a més de 90 països) va ser enviada a aquest institut per ajudar als alumnes amb l’alemany i practicar el seu espanyol. L’hem volgut entrevistar per preguntar-li sobre aquest gran canvi a la seva vida.
Què trobes a faltar d’Alemanya? Què has canviat de la teva rutina respecte quan estaves allà?
Alemanya és molt diferent d’Espanya, trobo a faltar molt el “Mate” (la millor beguda del món), també la meva família, amics, perque quan estava per primera vegada aquí no tenia família, no tenia amics, solament a Cristina. Jo solament tinc 18 anys i és diferent molt d’Alemanya. També trobo a faltar els edificis de Dresden, és la meva ciutat i m’agrada molt.
Doncs, jo tinc molt de temps lliure, perquè com era una estudiant, necessitava estudiar molt pels meus exàmens, especialment al batxillerat, i ara és una mica més relaxat tot. Tot és diferent, no tinc els meus hobbies com la natació i tocar la mandolina. No tenia una rutina, però ara sí.
Quina és la diferència més gran entre Alemanya i aquí? Què és el que més diferent notes?
La gent. La gent aquí és més oberta i més maca. Especialment els avis i àvies, m’agraden molt, he tingut moltes conversacions amb avis de Barcelona i de Viladecans i són molt macos. També l’idioma. No puc parlar català ni tampoc ho entenc, i quan els avis em parlen en català no entenc res i jo estic com “Sí, sí, gràcies”. També els arbres de… “Palmtrees”? Les palmeres? Sí, sí, no existeixen a Dresden. També el mar Mediterrani i el menjar, oh el menjar d’Espanya! I Barcelona, Barcelona és molt molt gran i existeix de tot a Barcelona.
Què van dir els teus pares quan vas anunciar que t’anaves a Espanya?
Va ser com fa tres anys enrere i jo era a Múrcia i li vaig dir als meus pares: “Vull anar una altra vegada a Espanya per un any.” i ells estaven com: “Sí, sí, molt bé!”
Quan vas per l’escola i la gent et parla, tu els entens?
Sí, més o menys sí, en castellà sí, però quan em parlen en català no, però quan parlen molt ràpid no els entenc, però en general més o menys. És com, jo crec que els meus alumnes pensen que no entenc espanyol, però jo entenc molt, solament parlar és difícil, però jo entenc quasi quasi tot.
La primera vegada que vas vindre, quan eres a Alemanya, com t’imaginaves Espanya?
Bona pregunta, perquè la meva primera vegada a Espanya va ser fa tres anys. No sé, és com jo no tenia una idea, jo estava com: “Ah sí, Espanya, mar i taronges” i res més, solament tenia aquestes imatges, i quan jo vaig estar a Múrcia per primera vegada era com “Què és això”, perquè tot és tot diferent, més edificis, més plantes, tot. Però abans d’arribar no pensava res sobre Espanya.
Com t’han rebut les persones amb les que ara treballes? Perquè ets l’ajudant de Cristina, no?
Sí, jo solament treballo amb Cristina Risa. Si tu els veus, si et coneixen bé, com per exemple Cristina sí que et coneix bé, tu creus que tens aquest nivell amb algú dintre o fora de l’institut? Crec que no molt, però amb Héctor i Silvia i un professor que té els cabells curts, un d’aquests (fent un gest a les orelles) i parla molt català. En Blai? Sí, crec que sí, m’agrada molt aquest professor, és molt maco, però Cristina és al meu cor.
Quina va ser la teva primera impressió d’Espanya?
De Múrcia; molts arbres de taronges, molts, com jo vaig volar a Alacant i em van anar a recollir a l’aeroport i vam anar a Múrcia, i hi havien molts arbres de taronges. Però aquí, el meu primer dia aquí va ser l’onze de setembre i hi havien moltes banderes de Catalunya. Aquesta va ser la meva primera impressió, molta gent amb roba groga, blava i vermella, molt de Catalunya.
Aquí és l’enllaç al video de l’entrevista
