Irene Vilchez: “Ser substituta es estar en una situació complicada”

Entrevistem a Irene Vilchez, professora substituta de castellà

Entrevista amb Irene Vilchez

Com et sents sent substituta al centre ?

Ser substituta és estar en una situació complicada perquè arribes i no coneixes als nens, ells ja tenen una professora, no saps on s’han quedat, que estan fent ni quin és el seu nivell llavors és tot un repte però ho afronto amb ganes. 

 

Com va ser l’acollida dels alumnes quan vas arribar ?

En general va ser una bona acollida, és veritat que és complicat perquè no ens coneixem, ens hem de presentar però no he trobat cap situació desagradable.

 

Només has sigut professora o vas tenir altres professions ?

He tingut bastants altres professions, per exemple, mentre jo estudiaba la carrera de filologia espanica vaig estar treballant a una rostisseria, també a una botiga de roba, desprès he tingut altres feines abans de professora, treballant a una oficina pero he de dir que la que més m’agrada és la de professora. 

 

Des de petita sabies el que volies estudiar ?

No de cap manera, jo des de que era petita sempre he tingut molts dubtes i he pensat en moltíssimes professions i ha anat canviant al llarg de la meva vida, però és veritat que el tema de l’educació és una cosa que m’ha cridat sempre l’atenció.

 

Com seria la teva classe ideal ?

La meva classe ideal seria una classe en la que jo tingues molt bona relació amb els alumnes, que hi hagi una connexió, que els alumnes confiïn en mi i que hi hagi un ambient de respecte entre tots, que a vegades ho trobo a faltar. 

 

Quina classe et suposarà un repte major ? Per què ?

Doncs per exemple trobo que el 3rD és un grup de nois molt macos en general però és un repte aconseguir la seva atenció de manera continua, de vegades sento que la tinc però no dura molt. Igualment jo em sento molt motivada i em trobo agust a aquesta classe. 

 

Que et va interesar sobre la llengua catalana ? 

A mi sempre m’ha agradat molt llegir des de que tenia 10-11 anys i a més quan estava a batxillerat que jo vaig fer l’itinerari humanístic i social, em vaig adonar que les assignatures que més m’agradaven eren la literatura castellana i la història de l’art, llavors vaig escollir entre aquestes dues i al final em vaig decidir per estudiar filologia hispànica.

 

Algú et va influir en la professió que tens actualment ?

Sí, totalment, els meus professors, sobretot els de llengua castellana i llengua catalana, jo gaudia molt de les seves classes i em vaig adonar que m’encantava la literatura i també, no tant, però m’agradava molt la sintaxi, la gramàtica i la lingüística. 

 

Opines que les teves condicions laborals són les adequades ?  

No, sobretot el que més m’agradaria es tenir grups més reduïts. Si jo tingués una classe de 15 alumnes sento que podriem fer moltes altres coses dinàmiques més divertides, classes més interactives, no tan tradicionals. Però es certs que per molt que a mi m’agradès fer les coses d’altre manera, al final si tens 30 alumnes en una classe, en un espai petit, cadascú té un nivell diferent, alguns tenen dificultats d’aprenentatge, llavors sento que no puc fer tot el que a mi m’agradaria i el nois igual, no poden treure el seu potencial.