Gràcies a aquesta entrevista hem pogut conèixer molt millor al nostre substitut de tecnologia, Joan Martínez, tant personalment com professionalment. Ens ha explicat una mica la seva adaptació aquí al centre i com ha estat l’acollida tant per la part del professorat com de l’alumnat. També ens ha parlat de la seva curiosa carrera professional i com ha canviat el seu destí amb el pas dels anys.
Com et vas sentir els primers dies al centre?
Durant els primers dies del centre em va costar un temps adaptar-me al espai, l’horari i els alumnes. Els primers dies em sentia una mica desorientat.
Que va ser el que més et va cridar l’atenció?
El que més em va cridar l’atenció és que l’institut és molt gran, hi han vàries línies, més de les que jo n’estava acostumat a treballar en altres instituts.
Com descriuries l’acollida per part del professorat?
Per part del professorat, molt bé. Hi va haver companys que em van acollir i em van ensenyar l’edifici, les aules, quines tutories tenia, les classes, els tallers, …
I per part de l’alumnat? Com ha sigut la convivència?
Com ha sigut i com està sent, ens estem coneixent, encara anem trobant les necessitats i les virtuts, trobant un equilibri en general.
Quines eren les teves expectatives a l’arribar al centre? I com es compara amb la realitat?
Doncs no tenia cap expectativa. Quan vaig venir al centre era una aventura. Jo mai he fet tecnologia i anava bastant cec, estava obert a què em podria trobar.
T’ha resultat fàcil adaptar-te a la dinàmica i funcionament de l’institut?
Sí, prou. Vull dir, durant els primers dies vaig anar una mica més atabalat, però ara mica en mica vaig adaptant-me més a les classes, pauses i tutories.
Que ha sigut el més positiu que has experimentat al centre?
El més positiu que he experimentat al centre són les relacions humanes. El fet de deixar-me acompanyar i jo acompanyar i compartir amb els companys la professió. Amb els alumnes, igual.
I el més negatiu?
-El més negatiu, per mi personalment, es que hi ha molta gent i la gestió és un mica complicada. Són moltes línies, és un institut gran i de vegades abroma molt.
Com t’organitzes per conèixer tots els alumnes?
És una bona pregunta. És el que deia abans, que les classes són molt grans i hi ha molts alumnes, i per mi de vegades es difícil poder atendre totes les necessitats. I com m’organitzo? Doncs amb paciència, temps i espai.
T’ha sorprès alguna cosa del centre?
No, de moment no. Estic encara una mica sorprès en general de ser professor de tecnologia en un institut així de gran.
Quin tipus de ajuda consideres important quan un professor arriba nou?
Que hi hagi companys que t’orientin com són els grups, que hagi espai per parlar, com es projecta el curs, un tour per l’institut i veure els espais. Jo crec que això és necessari i que ajuda a centrar-te al projecte educatiu.
Quins objectes personals o professionals tens pel curs?
Un ordinador portàtil, uns retoladors, … Varies coses, cap especial.
Quin consell li donaries a un altre professor nou?
Que es prengui temps per arribar al centre, que no es precipiti i que es cuidés molt, ja que hi ha molta feina que afora és difícil. També cuidar-se un mateix, trobar un equilibri.
Hi ha alguna cosa que t’agradaria que els alumnes coneguin sobre tu?
Que m’agrada molt el silenci, i això als alumnes de vegades els costa.
Podries explicar una mica sobre la teva carrera professional al llarg de la teva vida?
-Jo soc biòleg, vaig formar-me a Barcelona i després vaig començar a ser professor de biologia. Ara mateix soc professor de tecnologia aquí.
Aquí podeu veure el vídeo de l’entrevista.
