Llaços que es trenquen i d’altres que es fan més forts

Les amistats van canviant, igual que nosaltres amb el temps no som els mateixos. Moltes vegades, de petits ens fem amics d’altra gent, normalment de la nostra edat, per casualitat. Això es deu a que possiblement compartim classe, activitats o perquè simplement coincidim cada dia. Però, quan anem creixent la nostra manera de pensar, de veure el món i els nostres gustos van canviant a causa d’experiències viscudes. Per això hi ha amistats que es fortalèixen i d’altres que es trenquen poc a poc.

Les amistats que evolucionen de manera positiva són degudes a que les dues persones aprenen a confiar l’una en l’altre, comparteixen gustos, aficions, es respecten i en els moments més difícils es donen suport. Aquestes amistats són les que em d’intentar mantenir, més que per els gustos les hem de conservar perquè hi ha suport per les dues parts. A part d’això ja dit una bona amistat a de ser sincera i lliure. No es necessari parlar cada dia, perquè aquella persona sempre estarà quan la necesitem.

Però, també hi han amistats tòxiques. Són aquelles amistats on hi hagin crits, mentides, gelosia o control de l’altra persona. Moltes vegades es molt difícil adonar-se, ja que, tenim bons records o tenim por d’estar sols. Sempre s’ha de tenir en compte que una amistad no hauria de provocar mal ni inseguretats de manera constant.

Jo vaig tenir una experiencia d’una amistat toxica. Aquesta persona tractaba malament a les meves amigues que no estaven dins del seu grup d’amics i em deia que em separes d’elles, cuan em vaig donar compte de que no era una bona relació vaig desidir trencar aquesta amistat, on les meves amigues i jo de manera colateral ho pasavem malament. Es cert que sempre es fa difícil donar aquest pas, però s’ha de ser valent i acomiadar-se.

Creixer com a persona també és dir adeu a algunes persones i protegir a aquelles que ens accepten tal i com som. Ninguna amistat és mesura pel temps, sempre serà per la confiança, el respecte i la felicitat que ens aportin a la vida. Sempre que ens adonguem de que estem a una relació tòxica, tant d’amistat com romàntica, i no sapiguem com separar-nos, està bé tenir a una altra persona de confiança (altres amics, pares, germans o familiar, professors, inclus un psicòleg) per a demanar-li ajuda, i que encara que no intervingui, pugis tindre un suport.

Clemente Hernández, P. (2015). Relacions tòxiques: Adolescència i dependència afectiva. Causes i conseqüències. https://ddd.uab.cat/record/137944

Esclapez, M. (2023). M’estimo, t’estimo: Una guia per desenvolupar relacions sanes (i millorar les que ja tens). Bruguera. https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=yuSbEAAAQBAJ&oi=fnd&pg=PR30&dq=relacions+sanes&ots=WdwUoq01iO&sig=OxAtqmv3Zqt8X5QIEyyA1Biwy4k#v=onepage&q=relacions%20sanes&f=false