Pedro Navarro és un arqueòleg, que és professor de la Universitat de Barcelona i viu a Viladecans, està especialitzat en l’egiptologia i fa més de vint anys que realitza excavacions a Egipte. I ha descobert un gran jaciment, fins ara desconegut. En aquesta entrevista no només parlarà sobre aquest descobriment, sinó que també explicarà què se sent en entrar en una tomba egípcia i per què va escollir l’especialitat d’egiptologia.
– Per què vas voler especialitzar-te en l’egiptologia i no en una altra branca de l’arqueologia? Què et va impulsar?
Abans no existia l’egiptologia, però jo vaig escoltar una conferència d’un arqueòleg famós, i em va interessar aquest tema de l’arqueologia.
– Quin va ser el jaciment més important que vas trobar amb el teu equip?
He explorat molts llocs en la meva vida com a arqueòleg, però en Egipte va ser on vaig encontrar un jaciment molt important, el més rellevant, que va ser la tomba d’una princesa.
– Concretament, què vas trobar?
Doncs, era com ja he dit la tomba d’una princesa, aquesta princesa tenia dotze anys amb la seva filla, després d’investigar es va descobrir que també estava el seu fill.
– On es troba exactament aquest jaciment?
Aquest jaciment es troba en Egipte, a l’oasi del Faium.
– A quin període de l’antic Egipte pertany aquest jaciment?
El jaciment pertany a la dinastia 12, a l’imperi mitjà.
– Què et va impulsar a excavar en aquella zona?
Vam encontrar una mena d’estela, amb aquest objecte ja va cridar-me l’atenció aquell lloc, i abans també vam encontrar un missatge que deia així “el meu pare va enviar a la casa de l’eternitat, a la fertilitat al desert, just amb enfront de cases d’eternitat”.
– Encara busqueu més peces en aquest jaciment?
Si, encara avui en dia surten moltes peces al voltant d’aquest jaciment.
– On van a parar les peces que trobeu?
Les diferents peces que trobem les pesem i avaluem, després òbviament les entreguem en museu.
– Què té d’especial aquest descobriment?
Personalment, és especial perquè és una tomba que no ha sigut profanada, és a dir, que ha estat tancada durant quatre mil anys aproximadament sense ser tocada o profanada i ser el primer a entrar i veure una tomba que no ha sigut vista mai.
– Què aporta d’innovador a l’arqueologia aquest descobriment?
Que ara sabem més sobre la família de Amenemhat III, com que tenia aquesta filla, que, per cert, era filla directa de la seva primera esposa. També el tipus de malalties que van tindre, fer l’anàlisi d’infeccions… Però sobretot el petit canvi de l’arbre genealògic del faraó Amenemhat III.
– Abans de ser egiptòleg, vas tenir algun altre treball?
No, jo vaig estudiar història antiga i arqueologia, quan vaig acabar la carrera em vaig dedicar a furgar.
– Vostè creu que està tot descobert ja a Egipte o encara hi ha coses per descobrir?
Jo en la universitat, quan comencem el curs, poso als meus alumnes un exemple, comparant la plaça Catalunya — que en aquest cas representa que encara no hem descobert — i una moneda — que representa el que ja coneixem —, és a dir que encara hi ha moltes coses per conèixer sobre Egipte que encara no sabem.
– Hem sentit que es va parlar molt a partir de l’any 1922, quan Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, i que es parlava molt de la seva maledicció. Què va passar perquè es difongués aquesta llegenda i quina és la seva veritat?
Per començar, Tutankamon és el faraó menys important de tota la història d’Egipte tot i que és el més famós. I per què és important? Perquè la seva tomba no estava profanada i Howard va trobar-la, però va tindre la fatal idea d’obrir la tomba i ficar-se dins, què passa? Que la tomba, com estava sallada, dins es van quedar virus i bacteris que fa quatre mil anys la gent era immune, però la civilització del segle XX no era immune a aquests virus, i com es va ficar dins sense protecció es va infectar i va al cap d’un temps va morir. I la gent va començar a fer rumors sobre una maledicció que tenia la tomba.
– Quines precaucions teniu en compte per entrar en una tomba per primera vegada?
Quan vam entrar en aquesta tomba, que estava totalment tancada, no podíem entrar directament a la tomba, tot i que portéssim mascareta, has d’injectar nitrogen que pot passar a 190 graus sota zero, que destrueix virus i bacteris, vam estar 48 hores netejant l’ambient i vam fer una anàlisi per poder veure si podíem entrar o no.
– Quina és la sensació que tens quan entres en una tomba després de quatre mil anys tancada? Com es viu aquest moment?
És molt impactant veure totes les peces que trobes, respirar l’aire que hi ha… és totalment indescriptible, he portat una peça que vam trobar, que es posava a les tombes, era una mena de servent.
– I com et sents sent el primer a entrar en una tomba que no havia estat descoberta fins que tu l’has trobat?
Sento molta responsabilitat, perquè tot el que has descobert i el que dius no ho saben l’altra gent.
– Què és el que més t’agrada del teu treball?
El que més m’agrada és la gent com vosaltres que s’interessa per Egipte i vol saber-ne sobre el tema.
PODEU VEURE L’ENTREVISTA EN VÍDEO EN AQUEST ENLLAÇ.
